29/1/08

POESIA

Estranya companyia que m'abraces...
Maria Mercè Marçal

Estranya companyia que m'abraces
al punt més alt de l'alta solitud
per on navego amb barques d'alegria
ullpresa d'heura.
T'obres camí en un laberint de runa
que l'aigua escala amb fletxes de tendresa.
L'enforcall de la sal covarà en guerra
l'ou del creixent?
No sé on són els confins del viatge.
La mar és el marjal on grano, oberta
als tretze vents de la terra, amb el cos
florit de lluna.
I hi cerco signes, alfabets d’arrels
per confegir-te un nom que no t'escanyi.
Per bastir-te una casa que no et segui
veles ni rems.

Juguem al joc de les paraules...
Jordi Lon Quintana

Juguem al joc de les paraules,
tu les forneixes
i jo te les prenc,
tu les passeges entre galta i galta,
jo les segresto
amb l'excusa d'un bes.

Les hores
Joan Brossa

El rellotge no espera mai ningú.
Sempre camina.
El pensament em parla de tu.
La fantasia no mou la memòria quan t'imagino,
Quan retorno a tu amb el pensament.
No poden ésser queixes les meves paraules:
És cosa amorosa recordar-te.
El rellotge no espera mai ningú.
Quan sigui l'hora d'anar-te a buscar,
M'ho dirà.
(Només em separen de tu unes hores.)

No hay comentarios: