1/1/09

Retalls [ Maria Àngels Anglada ]

La seva veu, per als amics, tenia l'harmonia
de totes les esferes, però quan decidia
dominar el món i sacsejar-lo, era un tro ressonant.

No sé jugar amb màscares, amics.
Estimo massa les paraules nostres
De molts llavis de cendra, crit i flama.
No em serveixen per fer-ne hàbil disfressa
D'uns pocs pensaments clars
Ni per bastir-me, en arbres de misteri,
Nius de somnis remots. A la cruïlla
Dels camins de la nit, la veu ressona:
Hem escollit, en l'espera de l'alba
Els dards de la veritat, o un dur silenci
.
Maria Àngels Anglada

No hay comentarios: